Coneix la història i les característiques d'aquesta raça
MORFOLOGÍA
Si parlem del ruc català, la morfologia d'aquesta raça és realment especial. Aquest animal té una estructura robusta ideal per a les muntanyes i camps dels Pirineos. El seu cap és gran, unes orelles llargues, que no només li donen un aspecte entranyable, sinó que també li permeten detectar sons a llarga distància, una habilitat crucial per a la supervivència.
CARÀCTER i PERSONALITAT
Són animals familiars que estimen les carícies, i t'assegurem, que no et podràs negar a donar-los-hi,
ja que només posar un peu al prat, s'acostaran a saludar. Tenen un pelatge marró i pelut durant l'hivern i, quan comença a millorar la meteorologia, el seu pelatge es torna curt i més fosc.
PER QUÉ ESTAN EN PERILL D'EXTINCIÓ?
Històricament, els ruca treballaven fonamentalment en feines rurals, especialment en l'agricultura de muntanya, degut a la seva capacitat per treballaran en terrenys difícils i el seu baix requisit d'aliment. Tanmateix, amb la mecanització del camp i la introducció de maquinària pesada, el ruc català va anar perdent la seva utilitat pràctica.
Actualment, segons dades del Ministeri d'Agricultura, queden aproximadament 919 rucs catalans a tota Espanya, dels quals 873 es troben a Catalunya. Aquesta xifra, col·loca al ruc català en una situació crítica, ja que una població inferior a mil exemplars es considera en perill d'extinció. L'Associació per al Foment de la Raça Asina Catalana (AFRAC) gestiona un registre de 350 animals, però s'estima que la xifra real podria ser encara menor, ja que molts propietaris no notifiquen les morts dels seus exemplars.